Untitled Document

PROGRAMA | ORGANITZADORS | SEU |

 
 

LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ

La Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago de Compostel·la, obra de l'arquitecte portuguès Álvaro Siza, es concep com un edifici obert, on les persones i la infraestructura convergeixen en un espai de treball acollidor i dotat de les últimes tecnologies audiovisuals i multimèdia. Reflex dels canvis produïts en tots els camps de la Comunicació, la Facultat compta amb llocs dotats per a la producció televisiva, radiofònica, cinematogràfica, multimèdia, en premsa escrita i a Internet, que poden ser aprofitats de manera simultània gràcies a l'especialització i la interconnexió de tots els departaments, laboratoris i aules de l'edifici. El centre de reunió de la Facultat està ubicat a l'Auditori, amb capacitat per a 300 persones i dissenyat amb l'esperit integrador que caracteritza a tot l'edifici. Compta amb cabines de traducció simultània i cabines de projecció audiovisual que li permeten acollir tota mena d'esdeveniments i espectacles, des de congressos i conferències fins a obres cinematogràfiques. Inaugurada l'any 2000, la Facultat dóna cabuda en els nostres dies a més de 600 alumnes de les Titulacions de Periodisme i Comunicació Audiovisual, i continua renovant-se cada any per estar a la capçalera dels projectes d'accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Santiago de Compostel·la, fundada a principis del segle IX, es va transformar en poc temps en un dels més importants centres d'intercanvi de persones, béns i creences: el pelegrinatge pel Camí de Santiago. Compostel·la va ser declarada en 1993 Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO i en l'actualitat, als cent mil de la capital de la Comunitat Autònoma de Galícia se sumen més de trenta mil universitaris cada any, fent dels seus carrers un espai viu i singular. Al mateix temps Compostel·la és un gran centre d'atracció turística, artística i congressual que compta amb un aeroport internacional i modernes infraestructures que faciliten la visita de gairebé tres milions de visitants a l 'any i que reafirmen el caràcter multicultural d'una ciutat en permanent metamorfosi. Una mostra d'això és la seva Universitat, fundada fa més de 500 anys i la primera a Galícia que va acollir estudis de Comunicació. Santiago de Compostel·la es caracteritza també pels grans espais oberts, barreja d'arbres i pedra, entre els quals destaquen el Parc de Bonaval, dissenyat per l'arquitecte Álvaro Siza, o el Parc de Belvís, sense oblidar el tradicional Passeig de l'Albereda i els dos Campus Universitaris, tots ells espais creadors del “mar de pedra estremida de vent” que, segons va expressar el poeta Celso Emilio Ferreiro, és la ciutat de Santiago de Compostel·la.

"Compostela ten a regalía insine e perigosa de deixar ó home, ó home mozo, soio entremedio de podentes símbolos. Eles piden moito. Soio co quentor das almas se quentan as pedras. Nas vilas de tipo moderno e imitativo, o esprito afúndese na media emocional da xente, no seu senso do tempo. Dan feitas as horas. Espaventan as fondas inquedanzas. En Compostela compre moito vento de individualidade para non ficar atrás no bogar das torres e no coaderno de bitácora dos craustros, moita labra de seixo de vontade pra que o enxergar dos mil ollos de cinza das pedras non sexa esdenoso ou compasivo."

"As leuciós da pedra, a soutriña dos silencios, aconsellan a práctica dos filósofos, dos tráxicos. Pro non ha ser fiel a Compostela quen a pense soio amiga dos sistemas e composiciós de síntesis derradeiras. Non folleemos as horas e as pedras como un fermoso e tristeiro epílogo. O problema e a xustificación non supón a laboura de un simbólico pechamento como a Casa do Cabidoo soio maxinado choer os mil reflejos da praza da Pratería. Na mesma historia do gosto das Artes, enxergamos a realidade dunha Compostela enxamais rematada. Moitos mantos de interpretación pendurados do Obradoiro, do Santo Domingo, cairon como fanados telóns de teatro."

De "A Procesión das horas" (O Espello na Serán) R. Otero Pedrayo.

 

"Todas as sombras axunatadas enteiran a noite de Santiago, cando a cidade alagada presta ás tebras a súa figuranza. A sombra dubidosa do fume na pousada do ruieiro. A das carballas espidas de Santa Susana, acariñando con piedade, como a un neniño que morre, o derradeiro lostregar do día. A sombra esaita, xeométrica versión dos orlamentos da catedral. O infindo tedio e tristura da sombra das torres, crebada no chan, á que temos reparo en pisar co grimo dun salaio. A sombra ainsomne, cerviñada de ensoares e remordimentos das gárgolas. Nacen nos ocos dos soportaes sombras que axexaron todo o día, e agora ensonan probes sonos: seren pórticos de peiraos ledos nas cantigas mariñeiras, sentir as delores de amor e soedade dos illados paseantes, pónmdolles soaves mans de noite femenina nas tempas, e as sombras dos craustros sempre choídas. Na suma de todas as sombras, a pedra decátase ditosa..."

De Nouturno Compostelán (O Espello na Serán) R. Otero Pedrayo

 

"Mais dunha noite erguinme pra constatar non ser Compostela un sono tecido de leviás imaxes. Formábase en min a idea de ser a derradeira pantasma do Romanticísmo. Mais non quixen determe no análisis. Decorrían algareiras as horas. Era preciso adoitar o illado outaneiro sentir do eu e do mundo ás horas ledas, riseiras, amarguradas, onde o cheiro do pote e do mar vulgar se misturaban coas finas esencias lembradoras...."

"Desvelamento de Santiago". Revista Grial

 


 




 

Untitled Document

PROGRAMA | ORGANITZADORS | SEU |


CONGRÉS FUNDACIONAL I+C INVESTIGAR LA COMUNICACIÓ
Facultat de CC. de la Comunicació. USC. Avd. Castelao s/n 15782. Santiago de Compostel•la.
T +34 981 563 100 Ext. 16556 (María Salgueiro i Xabier Ramos)
E-mail: aeic2008santiago@aeic2008santiago.org